Estreno bloc un dia especial, avui fa justament un mes que ens vàrem fer el predictor. Va ser un dels matins més feliços de la meva vida, feia molt temps que esperava aquest moment i no vaig parar de saltar d’alegria tot i que el rellotge marcava poc més de les 7 del matí.
A més avui coincideix que una de les persones que estimo més fa 54 anys (la meva mama), per molts anys!
Estic molt il·lusionada amb la nostra nova etapa de la vida (molt més jo que en Xavi) ell repeteix experiència i està cagat.
Doncs el que deia va ser un dia d’aquells estranys d’estar molt contenta pel resultat a arribar a l’escola i tenir una molt mala noticia, una bona companya de feina havia tingut un despreniment al cap i estava molt greu. Com es pot passar d’estar súper feliç a estar molt i molt trista, doncs amb aquestes coses que té la vida. Sort que a dia d’avui ja està molt recuperada (és molt forta).
Des del dia 2 d’octubre que he deixat les meves nedades llargues al mar, tardes de cerveseta i el meu “piti”, però de veritat que no ho trobo gens a faltar, serà per la motivació del que m’espera?
Espero tenir temps de poder anar penjant els meus pensaments i les nostres rereflexions. Gràcies per seguir-me.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada