Buf que complicat
això de tenir un bloc actualitzat i això que encara segons em diu tothom tinc
tot el temps del món, no se com m’ho faré després. De fet es normal, tot i que
he deixat de fer algunes coses i intento no anar per la vida tant estressada, la
veritat és que faig moltes més coses que la gent normal: natació, yoga, scrap i
un màster d’ecologia emocional, sense oblidar-me que sóc mestra i directora en
una ZER (zona escolar rural).
Doncs al que
anava avui us volia parlar dels primers símptomes, com saps que estàs
embarassada si encara no fa ni un mes?
Doncs mira el primer que vagi notar va ser
cansament exagerat. En un cap de setmana i seguint la meva tònica vaig nedar
uns 5000m el dissabte al mar i l’endemà a l’escola organitzaven una cursa de muntanya
de 10km i com que no em ser estar a casa, vinga som-hi, a córrer per les
muntanyes del Puig Segalar. Al final una tarda al sofà amb un cansament
exagerat i unes petites pèrdues.
Si us ho ha
d’explicar la meva mare us dirà que va ser quant vaig fer un crit espantós al
sentir la olor de sardines que feia la seva cuina una setmana abans de les
curses, aquest és un altre dels símptomes més corrents.
I el dia abans de
fer-me les proves vaig tenir una calor exagerada al cinema, aquí en Xavi també
va notar que hi podia haver sorpresa.
I una vegada saps
que ja ho estàs el cansament es va fent cada vegada més intents i el cos et
demana el sofà insistentment.
Fins aquí el
segons post, a veure si aquest cap de setmana tinc temps d’explicar més
cosetes...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada