Aix quina peneta cada vegada tinc
menys temps per escriure i això que cada vegada tinc més coses per explicar.
Que gran que s'està fent la meva peque!
Aquests dos mesos han passat volant i
tot perquè ja hem començat les rutines, la Mar a la llar d'infants i jo a la
feina, (tot i que amb reducció).
Aquests mesos hem fet
un munt de coses i la mes important que ja camina, des dels 15 mesos i des de
que ha començat a caminar no ha parat, quin estes, i quin fart de vigilar. Si
no és la nova Kilian poc li faltarà, no para ni un moment. Això té un avantatge
quan se'n va a dormir cau rendida.
A la llar s'ho passa
pipa, i de fet l'adaptació li ha costat ben poc. La seva mestra és la Sílvia de
Ballmanetes i només li hem de dir anem a cole, que ja ens dona la mà.
Li encanten els
animals i les sortides que fem cada dia per passejar en 7 li encanten, només
hem de dir anem a passejar i ja diu: coco coco o nanana (gallines i cavalls) i
sinó et senyala els gronxadors, té molt clar el que vol.
I que dir del tema
aigua, només arribar a l'Escala ja diu xap a xap! I a la piscina s'ho passa
pipa.
Hem fet un munt de
sortides i si una cosa no li agrada és quedar-se a casa ( a qui s'assembla?),
onze de setembre a BCN (ella i jo soletes), fira medieval, piscines, llevantada
i caminada de Viladamat...
I amb l'Amelia (la
seva professora d’anglès), s'ho passa cada vegada més bé només faltava que
veies que a casa seva hi havien animals, ara si que se l'ha guanyat del
tot.
I fins aquí la cronica, no em canso de donar-vos les gràcies per seguir-me, estic molt contenta de veure tantes visites al bloc. Un petó ben gran!! i un de la Mar, muaaaaaa!!
