Setmana 40: Encara no?

Encara no? Aquesta és la frase que més s'ha repetit aquesta última setmana, doncs em sap greu informar que encara nooooooo! 

Diuen que tot lo bo es fa esperar i la Mar com que serà molt i molt bona ens fa esperar molt. 

Aquesta última setmana passarà a la història per lo llarga que se'ns ha fet, sembla que els dies no passen i quan han passat no ha passat res de nou. Sort que als registres de dijous vam tenir una sorpresa, la primera contracció registra oficialment, ueueue!! Però l’anècdota es va quedar aquí. Des de dijous res de res i no serà que no hi poso de la meva part. Caminades llargues, bots a la pilota...

També el que em va passar dimecres es que vaig tenir un petit "derrame" a l'ull, no ser si es per l’embaràs o no, però feia anys que no en tenia, acompanyat de vòmits i diarrea, serà que s'acosta el moment. -vaig pensar? doncs no, res de res.

Aquesta nit quasi no he dormit en prou feines he sumat tres hores, en Xavi diu que estic de (subidon) tant de bo perquè no tinc ganes de que em provoquin el part, i tot pinta que si abans de dimarts no hi ha novetats passarà això.

Ara ens toca tenir molta paciència però ja us ben asseguro que és difícil amb les ganes que en tinc. I mirar-me els últims dies la panxa, perquè això si que s'acaba. 

Gràcies a tothom, pels missatges, els ànims i sobretot per ser-hi. Una forta abraçada. Muaaa!

Setmana 39

Avui vull començar amb l’inici de tot, va ser a l’abril de fa dos anys en una pizzeria molt bona de Montgó on van sortir aquestes dos frases que han acabat així.

“ Hola em dic la Laia i vull ser mare”

“Hola em dic Xavi i no m’agraden els nens/es”

Sembla una història irreal però us ven asseguro que l’inici de tot això va ser així. El fet doncs és que estem a la recta final i s’està fent molt però que molt llarga, més per mi que per el pobre Xavi que cada dia ha d’aguantar les meves ganes. Ja ser que la Mar està molt bé a dins i que cal aprofitar aquests últims instants amb ella a la panxa però no us podeu imaginar les ganes que tinc de veure-la (tot lo bo és fa esperar, no?) doncs paciència, i a caminar, botar amb la pilota fer... i tot el que et recomanen per intentar ajudar a la Mar a sortir, però ja us dic de moment verda, verda. Tant que les corretges d’aquesta setmana semblaven una autopista.

Aquesta setmana també he rebut una carta de l’Icam (SS), volen veure’m i revisar la meva baixa, espero estar de part i no haver-hi d’anar.

Un altre cosa important és que aquesta setmana ha estat la setmana del part respectat i he tingut la sort de rebre molts documents que en feien referencia, us en deixo algun per si els voleu llegir.

http://donallum.org/part-respectat/drets/

http://www.elpartoesnuestro.es/informacion/parto/el-parto-fisiologico

http://www.materna.com.ar/Embarazo/Parto/Articulos-Parto/Que_significa_tener_un_parto_respetado/Articulo/ItemID/5738/View/Details.aspx

http://vickydoula.wordpress.com/2013/04/22/ya-tenemos-un-hospital-en-cataluna-donde-parir-en-el-agua/

També un amic em va fer arribar aquest document que té molt a veure amb la manera que he portat jo el part. Fent natació cada setmana des de l’inici de l’embaràs i que recomanaria a totes, crec que és un dels motius pels quals no m’he engreixat excessivament i que he pogut menjar tot el que em venia de gust.

http://secretariageneral.ugr.es/pages/tablon/*/noticias-canal-ugr/hacer-ejercicio-moderado-en-el-agua-durante-el-embarazo-previene-la-diabetes-gestacional-y-reduce-el-numero-de-cesareas-2#.U3zMIfl_vg-

I per acabar un exercici per les que esteu embarassades me l’ha recomanat la meva tutora del màster i crec que val molt la pena, a veure si us animeu!
FER UNA CARTA A UN BEBÉ QUE ESTÀ A PUNT DE NÉIXER PER ANIMAR-LO A VENIR AL MÓN. Què li explicaries, per què val la pena que neíxi??

Salut i fins la propera, a veure si el proper post hi ha sorpresa!

Foto: últims dies de relax a la platja amb les meves amigues iaies.

Setmana 38!

Continuem amb el compte enrere i cada vegada costa més de passar. Ahir vaig entrar a la setmana 38 d'una manera molt especial anant a casament d'unes bones amigues, felicitats Clara i Montse.

Aquesta última setmana ha estat força intensa, corretges, visita a la gine, temps de flors, reunió màster i concert de di-versiones.

Anem per parts, les corretges i la visita  a la gine van anar molt bé, la Mar està gran gran, ja pesa 3100 i medeix uns 51 cm, i les contraccions mica en mica van fent feina.

El temps de flors a Girona em va agradar força, tot i que no crec que sigui dels millors anys, mireu quines cigonyes vam trobar més xules, fins i tot en un test i va caure la Mar!

I pel tema màster ja tenim data per la inauguració de la subseu de la fundació àmbit a Girona, serà el proper dia 10 d'octubre, al centre cívic de Fontajau.

I finalment el concert de di-versiones juntament amb el sopar de foquetes va estar més que bé, va ser un dels últims concerts de la Mar dins la panxa i va aguantar com una campiona fins a dos quarts de quatre, em sembla que li agradarà la festa com a la mami!

Ara només queda esperar, que ja us puc ben assegurar que aquests últims dies es fan molt llargs. Tenim tantes ganes de veure ‘la que l'espera es fa molt llarga. 

Va fins la propera a veure si hi han novetats.

Mireu aquí van les panxotes de la colla, la meva per suposat és la més gran. Aquest 2014 la natalitat pujarà segur.

Setmana 37, serà aquesta??

Bon dia, avui entrem a la setmana 37 i tot i que tinc unes petites molèsties a la part pèlvica crec que encara estic força verda així doncs ens haurem d'esperar a veure la Mar. Avui també he començat a prendre la homeopatia per si algú li interessa estic prenent la de Boiron i serveix per dilatar i relaxar-te abans del part, també dir-vos que les diferènciaes de preu aquí o a França són bastant importants més del doble. Us adjunto foto per si també ho voleu prendre. I crec bastant i ser de gent que li ha anat molt bé i gent que no tant, així doncs ho deixo a les vostres mans. 

Aquesta setmana hem acabat les classes de postpart de Figueres però continuo anant a les de l'Escala van molt bé per preguntar dubtes i per veure la resta de companyes. 

Del grup de mares de whatss del mes de maig ja portem 8 naixements i ens cau la baba, som tietes postisses i anem veient els canvis dia rere dia. A la majoria encara ens falten alguns dies, ens va molt bé estar connectades perquè més o menys totes tenim les mateixes cabòries, jijiji.

He començat corretges i ha anat molt bé, la Mar no para de moure's, s'assemblarà a mi? 

Aquesta setmana també hem tirat endavant el contracte per la congelació de cèl·lules mare del cordó umbilical, he estat dubtant fins l'últim moment però al final ha guanyat el si, ho fem amb la gent de Sevibe, bàsicament perquè estan a la UdG.

així doncs aquí estem esperant i intentant no pensar gaire perquè sinó els dies es fan molt llargs. Salut i moltes gràcies ja quasi estem a les 3000 visites. 

Setmana 36

Bones a tots/es ara feia dies que no actualitzava el bloc i mira que tinc coses  a dir.

Anem pas a pas, la Mar ja està a la setmana 36, això vol dir que falta just un mes si no s’avança perque surti. Aquestes últimes setmanes he estat molt obsessionada en que sortiria molt abans fins que ahir la Pilar la llevadora em va fer obrir els ulls, em va dir que gaudís al màxim que potser mai més tindre la sort de sentir aquests moviments dins meu i es veritat és una sensació difícil d'explicar molt màgica i que intento gaudir-la al màxim.

El dimarts vàrem anar a fer l'eco de la setmana 35 i tot va sortir perfecte, la Mar ja pesa 2500 i el que més ens va sorprendre és que ja medeix 50 cm això vol dir que està al percentil 90!

Aquests dies també hem estat de celebració, el dia de Sant Jordi, vam celebrar el primer any de casats a l'hotel Empúries (si heu de celebrar alguna cosa us el recomano al 100%) i avui dia 1 de maig els dos anys que fa que en Xavi i jo estem junts. Si, pensareu que hem anat ràpid, doncs si! Amb només dos anys  ja estem embarassats, tela!

I pel que fa a les contraccions ja es comencen a fer notar, per les que no heu estat mai embarassades i no sabeu com es noten, doncs mireu és un dolor com el de la regla molt fort que dura pocs segons però que no us deixaran indiferents, no vull espantar a ningú però va bé saber-ho.

Per acabar estic molt contenta que hi hagi tanta gent que em llegeixi, ja sé que no seré mai una gran escriptora ni tampoc ho pretenc però el fet de veure que tinc tantes visites em fa molta il·lusió i la Mar quan sigui gran espero que pugui tenir un bon record. Gràcies.