diumenge, 23 de febrer del 2014

Setmana 26

Bon dia aquí va una nova entrada. Ja estem de 26 setmanes que per les que no hi esteu habituades vol dir 6 mesos aproximadament. Aquesta última setmana el creixement de la panxona s'ha fet notar i força, mireu les fotos i opineu vosaltres mateixes/os.
Estic força bé la veritat no em puc queixar només aquest dolor de lumbars que em fa estar més estones en repòs de les que voldria. Sort de les meves classes de Yoga i natació, ho recomano a tothom encara que no estigueu embarassades/ts, van molt i molt bé i em serveixen també per alliberar la ment durant una estona.
Aquesta setmana també l’hem aprofitat per muntar una mica l’habitació de la Mar, que poc a poc ja comença a agafar forma. Ja som uns experts amb les instruccions d’Ikea i el tornavís elèctric.
I finalment el millor de la setmana he tornat a ser tieta, ha nascut la meva nebodeta Ivet, és preciosa que ha de dir una tieta bavosa, doncs això estic encantada a més és un sol de nena, i sort perquè sinó no se com ho faria la meva germana amb la Jana,  ja que la gelosia  es comencen a fer notar.

Fins aquí aquesta entrada la setmana vinent toca visita a la gine a veure que tal està la Mar. Bona setmana a tots/es, i gràcies per seguir-me!

dimecres, 12 de febrer del 2014

D'aniversari a Sant i tiro perquè em toca!

Si noies/s encara no fa gaire que celebrava els meus 35 anyets que avui ja torno a estar de celebració, santa Laia, encara que un xic més trista de lo habitual perquè avui hem enterrat un pare de l'escola i aquestes coses sempre fan mal, Jordi descansa en pau que nosaltres cuidar-em de les teves tres floretes. 
Avui m'agradaria fer referència en aquest bloc a la persona que últimament m'ha fet més feliç, aquest és diu Xavi i serà el pare de la nostra filla Mar. Vull des d'aquestes quatre línies agrair-li tot el que ha fet per mi des de fer-me pujar molt l'autoestima fins a acceptar ser pare de nou i això encara que no sembli una gran cosa pels que el coneixen bé és un gran sacrifici. Quan el vaig conèixer el primer que li vaig dir va ser: em dic Laia i vull ser mare (ell va pensar, no cal ni que m'hi acosti, jo ja en tinc una, i ja en fai ben bé prou), i mireu com són les coses que a més de ser la meva parella va acceptar tenir una filla. Així doncs gràcies Xavi (futur rei de la guitarra i el baix), gràcies per estimar-me tant i per fer-me sentir tant bé, ets un sol.

I pel que fa a l’embaràs demà aniré a fer la famosa prova del sucre i ja estic ben acollonida, que si és massa dolç, que si fa vomitar... tots són comentaris així, espero poder-ho superar, ja us ho explicaré. També hem faran la prova de l'orina per saber si ja tinc les infeccions fora del tot, a veure com va tot plegat i pel que fa a la meva lumbàlgia vaig fent hi ha dies millors que d'altres. Sort en tinc de les sessions dins l'aigua i el yoga que em van tant i tant bé. 
El de la dreta és en Xavi tocant amb The Bazaga's! 

divendres, 7 de febrer del 2014

Els/les amigues (Tatiana Sisquella)

Bon dia avui una entrada dedicada a totes/s vosaltres. Val a dir que no és meva sinó que de la Tatiana Sisquella que malauradament avui ens ha deixat. Tot i no conèixer-la personalment és una d'aquelles morts que m'ha toca, i força, teníem la mateixa edat i les mateixes ganes de viure, no hi ha dret! Us deixo aquí una de les seves columnes. 
L'amic que sempre t'arrenca un somriure amb alguna anècdota mig real mig inventada. L'amiga que et truca només per saber com vas i no vol parlar de res en concret, però et té al telèfon 20 minuts. La que no truca mai, però saps que hi pensa. L'amic amb qui tens converses transcendentals, d'aquelles que només es poden tenir en la penombra, i l'amiga amb qui parles del dia a dia, de les revistes del cor i dels plans del cap de setmana. Les amigues d'anar a sopar cada tres mesos i que et fan pensar que ets una mica la protagonista de Sexo en Nueva York i les que van amb tu al gimnàs i et recorden que "ni sexo ni Nueva York ". Els amics dels dissabtes a la nit, de les castanyades poc tradicionals, del Nadal al novembre i dels Sant Joan sense petards. Les amigues que ja s'han casat, han tingut un fill i esperen el segon, i les que encara busquen i no troben i es desesperen i s'enfoten de la seva desesperació. Els que treballen amb tu i veus fora de la feina i els que són amics de feina i prou. Els que formen part de la teva família i sempre s'ofereixen a carregar caixes a les mudances i els que viuen a l'estranger des de fa massa temps, però només trobes a faltar de tant en tant. El teu amic íntim d'infantesa i els records que us uneixen i l'amic més recent i de qui t'has enamorat profundament. La que t'ho posa fàcil per plorar sense vergonyes, que és la mateixa amb qui has tingut els atacs de riure més grans. L'amic amb qui et vas enrotllar i ara cap dels dos se'n recorda i amb el que has volgut enrotllar-te tota la vida i mai no has gosat. L'amiga detallista que sempre recorda les dates assenyalades i et fa quedar fatal quan tu no ho fas i la que, tot i el temps i l'espai, sempre serà especial.
Pels meus amics, a qui darrerament no he cuidat gaire i, malgrat tot, no han fugit. (Tatiana Sisquella), descansa en pau!
Pel que fa a l'embaras torno a tenir infecció d'orina, buff quin pal. Però per la resta bé, ja no puc fer classes d'EF i la ginecòloga m'ha donat la baixa, tot i que em sap greu, m'agrada molt fer classes, sóc conscient que ja no podia treballar de manera normal. Una de les últimes classes vaig haver de separar a dos alumnes i quasi ens fan mal i el cansament feia que no pogués gaudir com fins ara de les classes. Així doncs comença una nova etapa a la meva vida (fer el niuet).
Bon cap de setmana a tots/es, i moltes gràcies per seguir-me.