Serà nen o nena

El passat dimarts dia 19 vàrem anar de visita amb la Mónica i res de res, ens pensàvem que ja sabríem si serà nen o nena, però encara és massa d'hora (12 setmanes i 3 dies), ens va dir.
Doncs res a seguir fent apostes!!
La gent et diu fas cara de ..., si no has tingut vòmits serà... si no tens grans serà.... realment hi ha una norma?? Em sembla molt que no, per tant haurem d'esperar.
Estem emocionats i il.lusionats i la meva panxona no para de créixer, sembla que ja estigui de 5 mesos.
I la broma del nom no té preu, gràcies Xavi per no perdre mai el sentit de l'humor, tot i que aquesta broma té tela.
Us deixo una imatge de....

Tardes de sofà, llar de foc, tv i manta!

Una setmana més i aquesta ja és la de la visita la Mònica la ginecòloga, en tinc moltes ganes, no sabeu pas lo llarg que es fa esperar entre visita i visita. Aquesta me l'espero amb il·lusió principalment per si podrem veure si és nen o nena, tot i que tothom em diu que és massa d'hora. Però com sempre jo positiva i perquè no es pot veure? Dimarts sortirem de dubtes.

Pèl que fa el títol de l’entrada d’avui és molt senzill me agafat al peu de la lletra això de cuida’t que només dura nou mesos i de moment ho estic fent al 100%. Fins i tot he decidit fer-me un regal cada més i ja en porto dos. El primer un ipad mini i el segon una bigshot, m’estic aficionant molt al món de l’scrap i també és una manera de passar estones amb la Joanna, no podem deixar de crear coses. Què tocarà el proper més??

Doncs al que anàvem una tarda de diumenge davant la llar de foc, amb la manteta, la pluja a fora i la Tv, desconnexió total. Això si que és relax. Quant estigui molt atabalada haurà de recordar aquests moments perquè segur que amb aquesta tranquil·litat d’aquí a nou mesos ja no els tindré.
Bona setmana a tothom!

Felicitat

Ostres ha passat el cap de setmana i no he fet cap entrada, doncs aquí va, una recomanació d,un nou llibre ja q en sóc molt fan:
Killian Jornet: "moment en el qual aquella dona sap que al cap d’uns mesos tindrà un nadó, el seu, als braços. Doncs llavors, allà, a la cresta de l’Aiguille d’Argentière, castigats pel vent i sota un cel tèrbol, era un instant així. Era felicitat pura". ( la frontera invisible). Mireu quina frase més maca ens regala en Kilian al seu nou llibre.
Serà així la felicitat?
Aquest cap de setmana he tingut Master a BCN i amb un tema molt especial " ecologia emocional pares i fills" i sabeu q? Vaig acabar la classe donant la notícia als/les companyes del Master i va ser un moment de felicitat important, com dirien el castellans" un subidon" d, energia bruta, quina sort q tinc de poder compartir aquests moments amb gent tant especial.
Vull ser el dia 19 ja!!! Perquè passa tant lent el temps entre eco i eco?
Ui paro d, escriure que m, han dit que hi ha un foc a tocar, quina por!!

Els primers símptomes!

Buf que complicat això de tenir un bloc actualitzat i això que encara segons em diu tothom tinc tot el temps del món, no se com m’ho faré després. De fet es normal, tot i que he deixat de fer algunes coses i intento no anar per la vida tant estressada, la veritat és que faig moltes més coses que la gent normal: natació, yoga, scrap i un màster d’ecologia emocional, sense oblidar-me que sóc mestra i directora en una ZER (zona escolar rural).

Doncs al que anava avui us volia parlar dels primers símptomes, com saps que estàs embarassada si encara no fa ni un mes?

 Doncs mira el primer que vagi notar va ser cansament exagerat. En un cap de setmana i seguint la meva tònica vaig nedar uns 5000m el dissabte al mar i l’endemà a l’escola organitzaven una cursa de muntanya de 10km i com que no em ser estar a casa, vinga som-hi, a córrer per les muntanyes del Puig Segalar. Al final una tarda al sofà amb un cansament exagerat i unes petites pèrdues.

Si us ho ha d’explicar la meva mare us dirà que va ser quant vaig fer un crit espantós al sentir la olor de sardines que feia la seva cuina una setmana abans de les curses, aquest és un altre dels símptomes més corrents.

I el dia abans de fer-me les proves vaig tenir una calor exagerada al cinema, aquí en Xavi també va notar que hi podia haver sorpresa.

I una vegada saps que ja ho estàs el cansament es va fent cada vegada més intents i el cos et demana el sofà insistentment.

Fins aquí el segons post, a veure si aquest cap de setmana tinc temps d’explicar més cosetes...

Bon cap de setmana a tothom! Us deixo amb la posta de sol que teniem avui a l'Empordà.

Avui fa un mes!

Estreno bloc un dia especial, avui fa justament un mes que ens vàrem fer el predictor. Va ser un dels matins més feliços de la meva vida, feia molt temps que esperava aquest moment i no vaig parar de saltar d’alegria tot i que el rellotge marcava poc més de les 7 del matí. A més avui coincideix que una de les persones que estimo més fa 54 anys (la meva mama), per molts anys! Estic molt il·lusionada amb la nostra nova etapa de la vida (molt més jo que en Xavi) ell repeteix experiència i està cagat. Doncs el que deia va ser un dia d’aquells estranys d’estar molt contenta pel resultat a arribar a l’escola i tenir una molt mala noticia, una bona companya de feina havia tingut un despreniment al cap i estava molt greu. Com es pot passar d’estar súper feliç a estar molt i molt trista, doncs amb aquestes coses que té la vida. Sort que a dia d’avui ja està molt recuperada (és molt forta). Des del dia 2 d’octubre que he deixat les meves nedades llargues al mar, tardes de cerveseta i el meu “piti”, però de veritat que no ho trobo gens a faltar, serà per la motivació del que m’espera? Espero tenir temps de poder anar penjant els meus pensaments i les nostres rereflexions. Gràcies per seguir-me.