A FALTA DE 9 SETMANES, 2000 VISITES AL BLOC!!

Gràcies, gràcies i més gràcies, quina il·lusió aquest cap de setmana quan he vist que ja havia superat les dos mil visites al bloc, jo que em pensava que no se'l miraria ningú!

Estem ja a la recta final i els nervis i les ganes de veure la Mar cada dia es fan notar més. La setmana sembla que no acabi mai i cada dia se'm fa més llarg, sort que ens han tret una horeta, jijiji!

Aquesta última setmana he aprofitat per llegir molt i ja que s'acosta sant Jordi us vull fer alguna recomanació:

Per embarassades: 

- Què esperar quan s'està esperant. ***** la bíblia de l'embarassada 

- Estic prenyat d'en Lluís Gavaldà aquest pels papis. El tinc a punt de començar!

- Omple’m de petons *****

- Hola ja sóc aquí de Willy Breinholst. Aquest segurament no el trobareu però és el primer que em vaig llegir i és molt bo, me'l va deixar una companya de feina i m'ha marcat tot l’embaràs. *****

- Amame para que me pueda ir. Mª Mercè Conangla i Jaume Soler. A més de ser la meva tutora del màster d'ecologia emocional en Jaume i la Mercè són uns gran escriptors. *****

Novel·les:

- L'estiu que comença de la Sílvia Soler, m'ha encantat una història d'amor molt tendra a mes és l’últim que he llegit. *****

- La frontera invisible, d'en Killian Jornet. ****

- La terapeuta, d'en Gaspar Hernández, també m'ha agradat molt en sóc molt fan. ***** I sobretot de poder compartir la presentació amb ell. 

-  I d'en Joan Piqué (el pare d'en Gerard), dues vides i fantasmes del passat un thriller trepidant i que t'enganxa des de la primera pàgina. ****

Altres:

Qualsevol llibre de la Mercè Conangla i en Jaume Soler, sobretot si esteu interessats/des amb l'ecologia emocional. Ara també n'hi ha pels mes petits de la casa. Exploradors emocionals és el primer, hi n'hi ha dos mes. 

I aquí la última recomanació tot i que no és per llegir o si, és un llibre on poder recollir totes les emocions des del primer dia de l’embaràs fins als primers anys de vida. És preciós té unes fotografies molt boniques i a més una part dels beneficis van a neonatologia de l’hospital St. Joan de Déu.

Fins la propera! Bona setmana a tothom i a les que esteu embarassades paciència que estem a la millor etapa de la vida! I a les que encara no, tranquiles tot arriba i sinó mireu com estava jo fa tres anys!

Comença el compte enrere falten 10 setmanes!

Bona tarda amics/gues del bloc ara feia dies que no escrivia i no serà perquè no tinc temps o coses a dir, senzillament m'he dedicat a fer altres coses, com ara llegir molt, preparar l'habitació de la Mar i sobretot descansar.

Com molt bé dic a l'entrada ja començo a veure el final del camí i en tinc tantes ganes. Avui he anat a veure la Mònica la gine i m'ha fet una eco, i sorpresa la Mar s'ha girat, ja no hauré de recórrer a l’acupuntura. Sabeu ja pesa 1788 i està per sobre de les mides que hauria d'estar per la data.

Aquests dies he pensat molt en el part, ja he descartat el part dins l'aigua però ara em surten altres dubtes, epidural si o no? El que tinc clar és que vull el part el més natural possible però a l'hospital que per alguna cosa la societat ha evolucionat, no? El que no m'esperava es que potser serà tant gran que no la podré tenir natural i haurà de ser cessaria, aixxx!! 

També he anat a fer classes de pre part a Figueres i la veritat estic un xic desepcionada m'esperava unes classes a l'aigua diferents amb més exercicis per embarassades i no la simple classe d'aigua gim, val a dir que la Mireia ho fa molt bé però per gent que no fa esport habitualment, total que em va millor nedar a la piscina i fer jo els exercicis al meu ritme i com no les classes de yoga que m'encanten.

I pel que fa a les classes teòriques he notat molta diferencia entre les que fa la SS i les de la clínica privada. Mentre a la SS es veu clarament un canvi de paradigma, tenen molt en compte la dona i les seves necessitats a la privada sembla que van més per feina. I jo que sempre deia que era molt millor la privada es ben bé que les generalitzacions mai son bones i suposo que a per tot i ha de tot. Però el que em va explicar la Pilar a l'Escala sobre el part em va deixar ben al·lucinada, han passat de fer parts on la dona només feia el que deia la medicina a parts on s'escolta i es te molt en compte les decisions de la dona, eps però sempre tenint en compte que no hi hagi perill per el futur nadó.

Ja us he dit que tenia coses a dir i les que em falten les guardaré pel proper post que espero que ja arribi a les 2000 visites. Gràcies i salut per tots/es!

Eco de la Mar, com que és tant gran només es veu el peu i el costat el de la Ivett que no deixa de crèixer i està molt guapa.

Cada dia falta menys!

Aprofitant que avui és un dia especial dia de la DONA, faré una nova entrada. Primer de tot vull afegir un text que m'han passat avui i que a més de sentir-mi molt reflectida penso que us pot ajudar. A mi em va costar molt fer el canvi de xip, jo era de les que el dissabte feien tot el matí dissabte mai més ben dit i a la tarda estava tant cansada que ja no aprofitava el dia i des que vaig canviar puc fer tot això:  Aquí va:

Recordeu que... una capa de pols protegeix la fusta dels mobles... Una casa es transforma en una llar quan podeu escriure “T’estimo” a sobre la pols dels mobles. Jo solia passar almenys 8 hores cada cap de setmana per deixar-ho tot perfecte, “per si venia algú”. Al final, vaig entendre que ningú “no venia” perquè tothom estava vivint la vida i passant-s’ho bé!! Ara, si ve algú, no he d’explicar en quines condicions està casa meva: estan més interessats a escoltar les coses que he fet mentre visc la vida i em diverteixo. Per si no te n’has adonat... La vida és curta: passa-t’ho bé! Neteja, si cal... Però seria millor pintar un quadre o escriure una carta, fer unes galetetes o un pastís, llepar la cullera o plantar una llavor, pensar sobre la diferència entre “voler” i “necessitar”? Neteja, si cal, però no hi ha gaire temps... Amb totes les platges que hi ha per nedar i muntanyes per escalar, rius per navegar, la cerveseta per prendre, música per escoltar, llibres per llegir, amics per estimar i vida per viure. Neteja, si cal, però... El món allà fora: amb el sol a la cara, l’aire als cabells, la neu que cau, un xàfec... Aquest dia no tornarà... Neteja, si cal, però... Tingues en compte que la vellesa arribarà i no és com ara... I quan et toqui anar-te’n, també et convertiràs en pols.

Comparteix-ho amb totes les dones meravelloses de la teva vida... Jo ho he fet!!!

Aquesta setmana me començat a plantejar com serà el part i la veritat em faria molt il·lusió que fos dins l'aigua, alguna de vosaltres ha tingut alguna experiència en aquest medi? He parlat amb una noia del màster que li va tenir i encara me n'ha fet venir mes ganes, l' únic problema que hi veig és que no podré tenir la meva ginecòloga durant el part i això no m'agrada.

I finalment vull dedicar aquest últim paràgraf a l'Estel i la Ivet que han passat uns dies a l'hospital i tot i que no ha estat gaire res, els nervis i les pors no deixen de fruir sobretot quan la petitona no té ni un més de vida. Una forta abraçada valentes!

I fins aquí la crònica d'aquesta setmana, vull donar-vos de nou les gràcies a tots/es els que em llegiu que cada dia sou més. Gràcies!!

A l'hospital amb l'Ivet ( em falta el pitet per recollir la baba)