Cada dia falta menys!

Aprofitant que avui és un dia especial dia de la DONA, faré una nova entrada. Primer de tot vull afegir un text que m'han passat avui i que a més de sentir-mi molt reflectida penso que us pot ajudar. A mi em va costar molt fer el canvi de xip, jo era de les que el dissabte feien tot el matí dissabte mai més ben dit i a la tarda estava tant cansada que ja no aprofitava el dia i des que vaig canviar puc fer tot això:  Aquí va:

Recordeu que... una capa de pols protegeix la fusta dels mobles... Una casa es transforma en una llar quan podeu escriure “T’estimo” a sobre la pols dels mobles. Jo solia passar almenys 8 hores cada cap de setmana per deixar-ho tot perfecte, “per si venia algú”. Al final, vaig entendre que ningú “no venia” perquè tothom estava vivint la vida i passant-s’ho bé!! Ara, si ve algú, no he d’explicar en quines condicions està casa meva: estan més interessats a escoltar les coses que he fet mentre visc la vida i em diverteixo. Per si no te n’has adonat... La vida és curta: passa-t’ho bé! Neteja, si cal... Però seria millor pintar un quadre o escriure una carta, fer unes galetetes o un pastís, llepar la cullera o plantar una llavor, pensar sobre la diferència entre “voler” i “necessitar”? Neteja, si cal, però no hi ha gaire temps... Amb totes les platges que hi ha per nedar i muntanyes per escalar, rius per navegar, la cerveseta per prendre, música per escoltar, llibres per llegir, amics per estimar i vida per viure. Neteja, si cal, però... El món allà fora: amb el sol a la cara, l’aire als cabells, la neu que cau, un xàfec... Aquest dia no tornarà... Neteja, si cal, però... Tingues en compte que la vellesa arribarà i no és com ara... I quan et toqui anar-te’n, també et convertiràs en pols.

Comparteix-ho amb totes les dones meravelloses de la teva vida... Jo ho he fet!!!

Aquesta setmana me començat a plantejar com serà el part i la veritat em faria molt il·lusió que fos dins l'aigua, alguna de vosaltres ha tingut alguna experiència en aquest medi? He parlat amb una noia del màster que li va tenir i encara me n'ha fet venir mes ganes, l' únic problema que hi veig és que no podré tenir la meva ginecòloga durant el part i això no m'agrada.

I finalment vull dedicar aquest últim paràgraf a l'Estel i la Ivet que han passat uns dies a l'hospital i tot i que no ha estat gaire res, els nervis i les pors no deixen de fruir sobretot quan la petitona no té ni un més de vida. Una forta abraçada valentes!

I fins aquí la crònica d'aquesta setmana, vull donar-vos de nou les gràcies a tots/es els que em llegiu que cada dia sou més. Gràcies!!

A l'hospital amb l'Ivet ( em falta el pitet per recollir la baba)