I ja han passat tres setmanes, buff!

Bon dissabte a tothom, perdoneu però la Mar no em deixa ni un minut per escriure. Cada cop que ho intento es posa a plorar i l'haig d'agafar.

Diuen que per adaptar-te a una nova situació són 21 dies, doncs ja hi hem arribat. I tot i que el principi no em podia creure que fos tant fàcil això de ser mama, aquesta última setmana he vist que de fàcil no en té res. Hem començat a tenir els famosos còlics i a plorar quasi tota l'estona que no dorm o menja i es fa molt dur, et sents molt impotent no la pots calmar amb res i quan més plora i crida més nerviós et poses. A part d'això l'aventura que acabem de començar no la canviaria per res del món. 

Ahir vam descobrir que portar-la penjada amb el mocador a la panxa la calma i li agrada, llàstima però que em fa molt mal l'esquena i molta estona no la puc aguantar, sort que el papa també se la pot penjar.

Pel que fa a l'alimentació vam aconseguir que nomes menges pit a demanda i sense bibis uns quants dies però ara veient que no en fa prou li hem tornat a donar algun suplement de bibi. I que dur que és això de la lactància materna, ningú t'explica que fan tant mal els pits i és una de les pitjors coses de ser mare que m'he trobat de moment. Només de pensar que li toca mamar ja em fa mal tot.  I tot i tenir algun tallet no puc dir que tingui els pits exageradament crivellats, i les famoses mugroneres de moment no acaben de funcionar serà que no en ser??

Ai sembla que es comença a despertar. Sort en tenim de moment que a les nits ens deixa dormir i que es força regular cada dos o tres hores,  i després es torna a dormir de seguida.

La setmana que ve farem el mes a veure si puc escriure. Gràcies a tots/es per seguir-nos. Una forta abraçada.

La Mar ja té 7 dies

Bones de nou a tothom, ara que la Mar s'ha adormit i em deixa una petita treva aprofito per actualitzar el bloc. Per si algú no ho sap el passat 6.6.2014 a les 21'50 del vespre va néixer la nostra esperada Mar. Va ser un part una mica llarg, vàrem ingressar a les 8 del matí i fins ben bé al migdia cap a les dues no van començar les contraccions i van començar a un ritme estrepidant, també va ser el moment de trencar aigües. Sort de la pilota i la dutxa d'aigua calenta als ronyons que sinó no hagués aguantat ni un minut. Cap a les 5 de la tarda em posaven la beneïda epi, i dic beneïda perquè jo era d'aquestes modernetes que diuen: vull un part natural, jejejeje! Doncs amb l'epi les contraccions van seguir però ja no les notava i vaig deixar de dilatar em vaig quedar a 6 cm, i així durant tres hores, tant la Nicolau com l'Alba la llevadora em van acompanyar tota l'estona. Al final va aixecar el cap i a més portava volta de cordó al coll  i van decidir anar a la sala de parts a intentar fer-li baixar el cap, però no hi va haver sort. Tot seguit cap a quiròfan a fer la cesària. Va ser molt ràpid i em van tractar molt bé. 

Així doncs a les 21'50 tenia la Mar als braços la coseta més bonica del món, l'esforç va valer la pena. 

 Foto dins el quiròfan, els primers minuts de la Mar

 Els primers somriures

Cinc dies a la clínica Sta. Creu de Figueres on per cert em van cuidar molt i molt bé i on hi ha un gran equip de professionals, gràcies especialment a la Doctora Nicolau, les Llevadora Alba i Neus, i a la Rosor i tot l'equip d’infermeres. 

El més problemàtic va ser la pujada de la llet, no me’n sortia gaire i em vaig desmoralitzar força, també les hormones i van fer de les seves però això només va ser el diumenge. La resta de dies molt bé. 

Aquests quatre dies a casa han anat de meravella la Mar és un sol (toquem fusta) i mira que el clima no li ha posat gens fàcil,  fa una calor insuportable. Feia molts anys que no feia una primera quinzena de juny tant calorosa com aquesta. 

Avui per celebrar que la Mar fa 7 dies hem anat a dinar a l'Escolapi i com que és una mica pilla a volgut menjar pizza amb nosaltres, jiji!

A partir d'ara no tindré tant temps però intentaré anar actualitzant el bloc de tant en tant.

Gràcies a tothom per les mil i una felicitacions. 
I sobretot gràcies al papi Xavi que sense ell aquest regal no hagués arribat. 

Celebrant el 7è dia.