15 i 16 mesos

Aix quina peneta cada vegada tinc menys temps per escriure i això que cada vegada tinc més coses per explicar. Que gran que s'està fent la meva peque!

Aquests dos mesos han passat volant i tot perquè ja hem començat les rutines, la Mar a la llar d'infants i jo a la feina, (tot i que amb reducció). 

Aquests mesos hem fet un munt de coses i la mes important que ja camina, des dels 15 mesos i des de que ha començat a caminar no ha parat, quin estes, i quin fart de vigilar. Si no és la nova Kilian poc li faltarà, no para ni un moment. Això té un avantatge quan se'n va a dormir cau rendida.

A la llar s'ho passa pipa, i de fet l'adaptació li ha costat ben poc. La seva mestra és la Sílvia de Ballmanetes i només li hem de dir anem a cole, que ja ens dona la mà. 

Li encanten els animals i les sortides que fem cada dia per passejar en 7 li encanten, només hem de dir anem a passejar i ja diu: coco coco o nanana (gallines i cavalls) i sinó et senyala els gronxadors, té molt clar el que vol.

I que dir del tema aigua, només arribar a l'Escala ja diu xap a xap! I a la piscina s'ho passa pipa. 

Hem fet un munt de sortides i si una cosa no li agrada és quedar-se a casa ( a qui s'assembla?), onze de setembre a BCN (ella i jo soletes), fira medieval, piscines, llevantada i caminada de Viladamat...

I amb l'Amelia (la seva professora d’anglès), s'ho passa cada vegada més bé només faltava que veies que a casa seva hi havien animals, ara si que se l'ha guanyat del tot. 

I fins aquí la cronica, no em canso de donar-vos les gràcies per seguir-me, estic molt contenta de veure tantes visites al bloc. Un petó ben gran!! i un de la Mar, muaaaaaa!!

14 mesos a Andorra

Quina millor manera de celebrar que ja tenim 14 mesos que fent una petit escapadeta al país dels pirineus. Doncs hem estat tres dies a Andorra amb els avis i hem aprofitat per canviar la platja per la muntanya. Ens ho hem passat d'allò mes bé i gràcies als avis he pogut desconnectar una estoneta de mami i anar de compres, ;).

El més xulo però ha estat anar a Naturlandia al parc d'animals (gratuït per els menors), que us el recomano al 100%.  Tot i que els animals estan tancats, no dona la sensació que estiguin gens malament, estan en el seu hàbitat natural i molt i molt ben cuidats. A més hi treballen uns nois encantadors que estan disposats a explicar tot el que se'ls i demana i es nota que estan enamorats del que fan. Á més ens van dir que només hi han animals del territori que no i posaran ni cap tigre ni cap elefant perquè no és el seu lloc.

La Mar va poder tocar els porcs senglars, les gallines, els xais i veure de molt a prop la família dels ossos dels Pirineus, una camada de 6 llops de poc mes de 6 mesos, Daines... 

I finalment el cap de setmana hem dormit a la furgo amb la Joanna per poder acompanyar el papa a un dels seus concerts, aquesta vegada a Camprodon. Per qui no ho sàpiga toca amb el grup Blue Duck i són una canya, cada dia tenen més èxit. 

14 mesos, això vol dir començar a fer les primeres passes sense acabar de deixar-se anar del tot. Però a dins l'aigua si que es deixa anar i neda ja com un peix, es capaç de nedar mes de tres metres sola.

I pel que fa al menjar menja com una llima, de moment encara li agrada tot i si ho pot agafar ella millor que millor. 

I el mes nou d'aquest mes primers dies a la llar d'infants ballmanetes. I tot i que a la primera setmana li va costar un xic s'ha adaptat força ràpid i a contra pronòstic. Tothom ens deia que després d'un any d'estar amb mi seria molt complicat i tot i que els primers dies va plorar un xic, no ha estat traumàtic ni molt menys. Per mi una mica de descans que ja em tocava també i no se m'ha fet gens difícil crec que ja era el moment i podré fer l’adaptació al nostre ritme ens ha anat prefecte. Té la Clara de mestra és una molt bona educadora i la Mar n'està encantada.

I ja per acabar lo bé que s'ho ha passat amb la germaneta Joanna, quan la veu no necessita res més li cau la baba. Aquest mes la trobarem a faltar.

13 mesos

I una altre vegada amb un xic de retard però és que em passen els dies volant i no tinc ni temps d'escriure.

Aquests mes ens han sortit dos dents de dalt i per això un dia va tenir unes dècimes de febre, pensàreu cal que escrigui això?, doncs si perquè és la segona vegada que té un xic de febre amb tretze mesos. Hem tingut la sort de tenir una nena molt sana (toquem fusta) i que només s'ha posat malalta una vegada. Ja veurem ara quan comenci a la llar.

Aquests dies hem estat fent un munt de coses i sobretot a l'aigua, ja sabeu que li agrada molt i amb aquesta calor no es pot fer gaire res més. Ha nedat al mar i a la piscina un munt de vegades i tot i que cada vegada costa mes que s'aguanti sola encara ho continua fent. El que passa es que cada dia té més ganes de jugar i clar això fa que es giri i que no aguanti tant sola. 

També juga molt amb la Joanna li encanta tenir-la a casa i esta súper enamorada de la seva germaneta. Si hi ha Joanna no cal que hi hagi mama, jiji. 

L'Elsa ens va fer arribar les fotos que li va fer amb en 7 ja veureu que xules que són.

I ja per acabar aquest mes he fet un munt de coses sola i tot gràcies a l'ajuda del papi Xavi i els avis. Tornada a la feina, curs EP! L'escola parla, aquatló de l'Escala i varis sopars i festes entre elles la que més il·lusió em va fer els 25 anys de la ZER Tramuntana.

 La Mar nedant soleta a la piscina de l'Armentera.

Viatge amb el creuer Marenostrum a Cadaqués, (ens va tocar un sorteig al facebook), genial i totalment recomenable

Primer selfi amb la família a Banyoles (gràcies avis, iaia i àvia per la vostra ajuda sempre que ho necessitem) 

Un any fent de mama!

Amb uns dies de retard però continuo el bloc. He canviat el títol perquè ja es pot dir que m'he tret la L i ja sóc mama 100%.

El dissabte dia 6 va fer un any que he canviat el nom de Laia per el de ma ma ma mama! És la frase que més vegades al dia em diuen i costa de creure però m'encanta.

Que explicar per no ser avorrida, doncs que he passat el millor any de la meva vida. M'ha passat volant i tot gràcies a aquesta petita coseta anomenada Mar i el seu papi Xavi.

He aprés un munt de coses sobretot allò que sempre deia jo quan sigui mare... i al final t'ho  menges amb patates i acabes fent el que mai et pensaries que faries.

He canviat: 

 - Les nits de festa i cubates, per les nits de teta i moixaines (molt millors). Un any fent lactància materna, tot un rècord amb el que em va costar.

- El dutxar-me tranquil·la i anar al lavabo sola a anar-hi sempre amb companyia.

- Passar de tenir temps per tot,  a anar de cul i oblidar-me de les coses.

- A l'escoltar RAC1 o flaixback a escoltar el pot petit i el gegant que baixa de la muntanya (jijiji).

- Sortir de festa amb les amigues a anar a fer el gelat amb les mamis.

- Tenir temps per estar amb tothom, a haver d'escollir  amb qui dediques aquest temps.

- Menjar de tot i mes, a l'hora que vulguis, a dinar a la una i aprofitar la migdiada de la Mar per descansar jo també.

- Anar sols amb la furgo cada cap de setmana a anar-hi un cop cada...

- Anar a la piscina i nedar quan vols a nedar just a l'hora que la Mar està bé. Ara he aconseguit que amb un any nedi com un peix.

Ara això si no ho canviaria per res del món, he aprés a gaudir de moltes coses que abans no valorava i que per mi ara són el més important. He deixat de pensar sempre en mi i pensar en la Mar, la família...

I tot això gràcies al papi Xavi que sempre em fa costat, t'estimem molt i molt, i a la família, especialment  les iaies que seriem sense elles.

Us deixo quatre fotos perquè veieu l'abans i el després d'un any.

Gràcies per seguir-me i ja sabeu els vostres comentaris seran ben rebuts.