dimecres, 12 d’agost del 2015

14 mesos a Andorra

Quina millor manera de celebrar que ja tenim 14 mesos que fent una petit escapadeta al país dels pirineus. Doncs hem estat tres dies a Andorra amb els avis i hem aprofitat per canviar la platja per la muntanya. Ens ho hem passat d'allò mes bé i gràcies als avis he pogut desconnectar una estoneta de mami i anar de compres, ;).
El més xulo però ha estat anar a Naturlandia al parc d'animals (gratuït per els menors), que us el recomano al 100%.  Tot i que els animals estan tancats, no dona la sensació que estiguin gens malament, estan en el seu hàbitat natural i molt i molt ben cuidats. A més hi treballen uns nois encantadors que estan disposats a explicar tot el que se'ls i demana i es nota que estan enamorats del que fan. Á més ens van dir que només hi han animals del territori que no i posaran ni cap tigre ni cap elefant perquè no és el seu lloc.
La Mar va poder tocar els porcs senglars, les gallines, els xais i veure de molt a prop la família dels ossos dels Pirineus, una camada de 6 llops de poc mes de 6 mesos, Daines... 
I finalment el cap de setmana hem dormit a la furgo amb la Joanna per poder acompanyar el papa a un dels seus concerts, aquesta vegada a Camprodon. Per qui no ho sàpiga toca amb el grup Blue Duck i són una canya, cada dia tenen més èxit. 
14 mesos, això vol dir començar a fer les primeres passes sense acabar de deixar-se anar del tot. Però a dins l'aigua si que es deixa anar i neda ja com un peix, es capaç de nedar mes de tres metres sola.
I pel que fa al menjar menja com una llima, de moment encara li agrada tot i si ho pot agafar ella millor que millor. 
I el mes nou d'aquest mes primers dies a la llar d'infants ballmanetes. I tot i que a la primera setmana li va costar un xic s'ha adaptat força ràpid i a contra pronòstic. Tothom ens deia que després d'un any d'estar amb mi seria molt complicat i tot i que els primers dies va plorar un xic, no ha estat traumàtic ni molt menys. Per mi una mica de descans que ja em tocava també i no se m'ha fet gens difícil crec que ja era el moment i podré fer l’adaptació al nostre ritme ens ha anat prefecte. Té la Clara de mestra és una molt bona educadora i la Mar n'està encantada.
I ja per acabar lo bé que s'ho ha passat amb la germaneta Joanna, quan la veu no necessita res més li cau la baba. Aquest mes la trobarem a faltar.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada