Feliç, així és com em sento,
segurament sona a tòpic de llibre cursi però la veritat és que estic passant la
millor època de la meva vida. Tot gràcies a aquesta floreta que m'acompanya a
totes hores i aquest papa que cada dia ens sorprèn més i que m'estimo
moltíssim.
Aquest mes ha estat un no parar de
coses noves, primer dia amb bici, primer adéu, primeres picades de mans,
començar-se a moure d'un costat a l'altre (tot i que encara no gateixa del tot)
i un munt de primeres coses que cada dia ens fa treure un somriure.
Comença també a fer
denotar el seu caràcter no suporta quedar-se sola i ens ho fa saber amb crits i
plors que ens fan espantar i tot.
Les nits són un tema
a part d'anar molt i molt bé de cop ha començat a plorar cada dos hores i se'm
fa un xic feixuc. (segurament per la gastroenteritis que no acaba de marxar).
Són etapes i segurament aviat tornarem a la normalitat no?
Tema menjar és una
crac, li agrada tot i no tenim problemes, tant si és triturat com si és
enter BLW, això si no ens podem encantar que si és hora i no li dones menjar
comença a moure les mans i ballar sevillanes (fa molta gràcia). Aquest mes ha provat
el peix, l'arròs, la fideuà (del Míriam), la pizza...
Per celebrar aquest
9+9 hem comprat un castell per saltar i li ha encantat. També hem anat de públic a la competència de RAC1, un fart de riure.
En aquest enllaç podeu escoltar el programa: cal buscar la competència dv 6 de març.
