Bon dissabte a tothom, perdoneu però
la Mar no em deixa ni un minut per escriure. Cada cop que ho intento es posa a
plorar i l'haig d'agafar.
Diuen que per adaptar-te a una nova
situació són 21 dies, doncs ja hi hem arribat. I tot i que el principi no em
podia creure que fos tant fàcil això de ser mama, aquesta última setmana he
vist que de fàcil no en té res. Hem començat a tenir els famosos còlics i a
plorar quasi tota l'estona que no dorm o menja i es fa molt dur, et sents molt impotent
no la pots calmar amb res i quan més plora i crida més nerviós et poses. A part
d'això l'aventura que acabem de començar no la canviaria per res del món.
Ahir vam descobrir
que portar-la penjada amb el mocador a la panxa la calma i li agrada, llàstima
però que em fa molt mal l'esquena i molta estona no la puc aguantar, sort que
el papa també se la pot penjar.
Pel que fa a
l'alimentació vam aconseguir que nomes menges pit a demanda i sense bibis uns
quants dies però ara veient que no en fa prou li hem tornat a donar algun
suplement de bibi. I que dur que és això de la lactància materna, ningú
t'explica que fan tant mal els pits i és una de les pitjors coses de ser mare
que m'he trobat de moment. Només de pensar que li toca mamar ja em fa mal tot.
I tot i tenir algun tallet no puc dir que tingui els pits exageradament
crivellats, i les famoses mugroneres de moment no acaben de funcionar serà que
no en ser??
Ai sembla que es
comença a despertar. Sort en tenim de moment que a les nits ens deixa dormir i
que es força regular cada dos o tres hores,
i després es torna a dormir de seguida.
La setmana que ve farem el mes a veure
si puc escriure. Gràcies a tots/es per seguir-nos. Una forta abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada