Avui la Mar fa un mes que va néixer, el dia més feliç de la meva vida!
Tothom em deia que aprofiti que passa molt ràpid el temps i la veritat
aquest mes es pot dir que ni l’he vist, ha passat volant.
Mica en mica ens hem anat adaptant i cada dia ens costa menys saber perquè
plora o que li passa en cada moment. Es fàcil, son, gana o caca, jijii!
Per fi puc dir que començo a dominar el tema de l'alletament matern i que
tot i el mal que fa al principi (les primeres xumades) ja no em fan ni la
meitat de mal del que em feien els pits. Ha estat dur però em sembla que ja puc
dir que ho he aconseguit, gràcies a totes vosaltres que amb els vostres
consells i les vostres ajudes m'heu fet el camí més fàcil, especialment a tu
Mireia que tot i està a Austràlia m'has ajudat molt, i a la Pilar que m'ha aconsellat pendre probiòtics i de moment em van molt bé.
També volia fer una petita crítica a la gent que quan li dones un bibi a la
teva filla et mira malament o et diu això no ho facis que s'acostumarà. doncs
jo n'he tingut sort de poder donar algun bibi en moments de crisi, segurament
sinó ara no li donaria el pit. I a les que us hi trobeu us vull animar, no
passa res per donar un bibi o per fer tot l'alletament amb bibi que jo sàpiga
tots els nens/es creixen sans i forts tant si s'alimenten d'una manera o de
l'altre. Crec que està molt bé que es promocioni tant l’alletament matern però
potser se'n fa un xic massa. Personalment a mi en algun moment m'han fet sentir
molt malament.
Sembla que tenim els còlics una mica controlats (toquem fusta) que és molt
dur veure com ploren i no poder ajudar-los.
Per acabar dir-vos que sóc molt feliç i que realment és un bon regal el que
tinc!
Us deixo una de les rialles que ens regala cada dia la Mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada