Felicitat

Ostres ha passat el cap de setmana i no he fet cap entrada, doncs aquí va, una recomanació d,un nou llibre ja q en sóc molt fan:
Killian Jornet: "moment en el qual aquella dona sap que al cap d’uns mesos tindrà un nadó, el seu, als braços. Doncs llavors, allà, a la cresta de l’Aiguille d’Argentière, castigats pel vent i sota un cel tèrbol, era un instant així. Era felicitat pura". ( la frontera invisible). Mireu quina frase més maca ens regala en Kilian al seu nou llibre.
Serà així la felicitat?
Aquest cap de setmana he tingut Master a BCN i amb un tema molt especial " ecologia emocional pares i fills" i sabeu q? Vaig acabar la classe donant la notícia als/les companyes del Master i va ser un moment de felicitat important, com dirien el castellans" un subidon" d, energia bruta, quina sort q tinc de poder compartir aquests moments amb gent tant especial.
Vull ser el dia 19 ja!!! Perquè passa tant lent el temps entre eco i eco?
Ui paro d, escriure que m, han dit que hi ha un foc a tocar, quina por!!