Si noies/s encara no fa gaire que celebrava els meus 35 anyets que avui ja
torno a estar de celebració, santa Laia, encara que un xic més trista de lo
habitual perquè avui hem enterrat un pare de l'escola i aquestes coses sempre
fan mal, Jordi descansa en pau que nosaltres cuidar-em de les teves tres
floretes.
Avui m'agradaria fer referència en aquest bloc a la persona que últimament
m'ha fet més feliç, aquest és diu Xavi i serà el pare de la nostra filla Mar.
Vull des d'aquestes quatre línies agrair-li tot el que ha fet per mi des de
fer-me pujar molt l'autoestima fins a acceptar ser pare de nou i això encara
que no sembli una gran cosa pels que el coneixen bé és un gran sacrifici. Quan
el vaig conèixer el primer que li vaig dir va ser: em dic Laia i vull ser mare
(ell va pensar, no cal ni que m'hi acosti, jo ja en tinc una, i ja en fai ben
bé prou), i mireu com són les coses que a més de ser la meva parella va
acceptar tenir una filla. Així doncs gràcies Xavi (futur rei de la guitarra i
el baix), gràcies per estimar-me tant i per fer-me sentir tant bé, ets un sol.
I pel que fa a l’embaràs demà aniré a fer la famosa prova del sucre i ja
estic ben acollonida, que si és massa dolç, que si fa vomitar... tots són
comentaris així, espero poder-ho superar, ja us ho explicaré. També hem faran
la prova de l'orina per saber si ja tinc les infeccions fora del tot, a veure
com va tot plegat i pel que fa a la meva lumbàlgia vaig fent hi ha dies millors
que d'altres. Sort en tinc de les sessions dins l'aigua i el yoga que em van
tant i tant bé.
El de la dreta és en Xavi tocant amb The Bazaga's!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada