Encara no? Aquesta és la frase que més s'ha repetit aquesta última setmana,
doncs em sap greu informar que encara nooooooo!
Diuen que tot lo bo es fa esperar i la Mar com que serà molt i molt bona
ens fa esperar molt.
Aquesta última setmana passarà a la història per lo llarga que se'ns ha
fet, sembla que els dies no passen i quan han passat no ha passat res de nou.
Sort que als registres de dijous vam tenir una sorpresa, la primera contracció
registra oficialment, ueueue!! Però l’anècdota es va quedar aquí. Des de dijous
res de res i no serà que no hi poso de la meva part. Caminades llargues, bots a
la pilota...
També el que em va passar dimecres es que vaig tenir un petit
"derrame" a l'ull, no ser si es per l’embaràs o no, però feia anys
que no en tenia, acompanyat de vòmits i diarrea, serà que s'acosta el moment.
-vaig pensar? doncs no, res de res.
Aquesta nit quasi no he dormit en prou feines he sumat tres hores, en Xavi
diu que estic de (subidon) tant de bo perquè no tinc ganes de que em provoquin
el part, i tot pinta que si abans de dimarts no hi ha novetats passarà això.
Ara ens toca tenir molta paciència però ja us ben asseguro que és difícil
amb les ganes que en tinc. I mirar-me els últims dies la panxa, perquè això si que s'acaba.
Gràcies a tothom, pels missatges, els ànims i sobretot per ser-hi. Una
forta abraçada. Muaaa!
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada