21,22,23

Buf el temps passa tant i tant ràpid que quasi sense adonar me’n ha passat un trimestre. Un dels mes intensos fins ara. El fet que comenci a xerrar com una cotorra i que intenti explicar-te tot el que li passa és molt emocionant. S'està fent tant i tant gran que la frase que més li repeteixo és que ja no ets un bebè. I em fa una peneta.

Tinc la sort de no haver de treballar tota la jornada això em permet estar moltes estones amb ella i fer un munt de coses, tot i això el temps se'ns fa curt, passa i passa volant. 

Compartim un munt de cosetes juntes i la piscina és la que més ens agrada a totes dues. Li preguntes vols anar a la piscina i diu, si a Xap A Xap. Anem al parc, si a pac a pac..., tot el que li proposem li encanta, es ben bé que és cosa de l'edat. Més endavant ens dirà ves-hi tu, ;)

També m'encanta poder-me vestir com ella, i tot i que hi hagi gent que ho consideri cutre a mi m'encanta. I per les que també us agrada dir-vos que a desigual, mango, primark i alguna altre es poden trobar peces per anar de conjunt. 

Fa uns dies també vam celebrar els dos anys amb les mames/papes del grup de whats que encara tenim contacte i va ser una trobada molt xula, a prop de Vic on vam poder veure el que han crescut els nostres cosinets virtuals i compartir experiències. 

Aquest cap de setmana hem anat a BCN i ens ho hem passat pipa agafant el metro, l’autobús i anant a visitar l’aquàrium, li ha encantat, a peix a peix, anava dient tota l'estona. :)
Aquí us deixo quatre fotos, i espero poder escriure un xic més el dia que faci els dos anys!

En faig 20!

Tic tac, tic tac, ja falta poc perquè la cuki faci dos anyets, d’aquí un trimestre i poc ja canviarà el número, de moment la que ja l'ha canviat ha estat l'Ivet (la cosineta), felicitats princesa. I com passa el temps! Crec que mai a la vida m'havia passat tant i tant ràpid.
Aquests últims dies hem descobert un munt de coses: anar a sota aigua amb ulleres, pintar i enganxar gomets, xerrar pels descosits tot i que no diem gaires paraules... I a quedar-se quatre dies amb les iaies (va tant i tant bé poder fer vida de parella, us ho recomano al 100%) i que consti que la vam trobar a faltar molt, gràcies a totes dues!
També vam passar un cap de setmana a la neu a Vall de Núria, si teniu ganes d'anar a tocar neu us ho recomanem molt. Està molt adaptat als nens/es i tot i que aquest any no hi ha gaire neu, vam trobar la suficient per poder anar amb trineu i esquiar un xic.
El tema menjar comença a afluixar una mica, tot i que menja molt cada vegada es torna més selectiva i principalment la carn (crec que tindrem una nena vegetariana).
A la llar i va molt contenta li encanta jugar amb tothom tot i que ja ha experimentat en primera persona que és una queixalada. Li encanta la música, la psico i pintar amb les mans.
Mireu que guapa que està amb les seves ulleres noves!

Vall de Núria amb trineu.

17 18 i 19

Any nou i nova entrada. En primer lloc  bon any nou a tots/es i perdoneu per escriure tant i tant poc. Però ja sabeu els que sou pares/mares que en aquesta etapa dels nostres fills la dedicació és quasi al 100% i no tinc temps ni per escriure, això si gaudeixo molt fent de mama.

Aquests tres mesos han passat molt ràpid tant que em costa assimilar tot el que va fent la Mar. Li han sortit més dents, ha estat a 40 de febre per primera vegada, a aprés a jugar soleta una petita estona, i a xerrar com un cutorra (fa tanta gràcia), mamaaa paaaaapaaa, nyam nyam, ti, no noooo nooooo aquesta és l'etapa més dura quan aprenen a dir noooo. I les seves primeres rabietes com l'anunci aquell que la nena es tirava a terra i la mare feia el mateix, ho recordeu? Doncs ara és el que fa la meva i jo que em pensava que era irreal, ;)

Però no tot són rabietes, li encanta cantar cançons, ballar, pintar i com no nedar! Ens ho passem molt bé fent tot tipus de coses. 

I aquests dies de nadal han estat genials i això que encara falten els reis, a fet cagar el tió, hem fet l'arbre i hem fet un munt d'àpats amb la família i fins i tot festa de cap d'any tot i que no va aguantar gaire, pobereta estava una mica constipada. 

I el millor poder jugar molt amb la seva germaneta Joanna, li fa fer el que vol. Espero poder escriure una mica més un altre dia a veure si tinc més temps.

BON ANY 2016 SALUT I ALEGRIA  a totes les cases. 

15 i 16 mesos

Aix quina peneta cada vegada tinc menys temps per escriure i això que cada vegada tinc més coses per explicar. Que gran que s'està fent la meva peque!

Aquests dos mesos han passat volant i tot perquè ja hem començat les rutines, la Mar a la llar d'infants i jo a la feina, (tot i que amb reducció). 

Aquests mesos hem fet un munt de coses i la mes important que ja camina, des dels 15 mesos i des de que ha començat a caminar no ha parat, quin estes, i quin fart de vigilar. Si no és la nova Kilian poc li faltarà, no para ni un moment. Això té un avantatge quan se'n va a dormir cau rendida.

A la llar s'ho passa pipa, i de fet l'adaptació li ha costat ben poc. La seva mestra és la Sílvia de Ballmanetes i només li hem de dir anem a cole, que ja ens dona la mà. 

Li encanten els animals i les sortides que fem cada dia per passejar en 7 li encanten, només hem de dir anem a passejar i ja diu: coco coco o nanana (gallines i cavalls) i sinó et senyala els gronxadors, té molt clar el que vol.

I que dir del tema aigua, només arribar a l'Escala ja diu xap a xap! I a la piscina s'ho passa pipa. 

Hem fet un munt de sortides i si una cosa no li agrada és quedar-se a casa ( a qui s'assembla?), onze de setembre a BCN (ella i jo soletes), fira medieval, piscines, llevantada i caminada de Viladamat...

I amb l'Amelia (la seva professora d’anglès), s'ho passa cada vegada més bé només faltava que veies que a casa seva hi havien animals, ara si que se l'ha guanyat del tot. 

I fins aquí la cronica, no em canso de donar-vos les gràcies per seguir-me, estic molt contenta de veure tantes visites al bloc. Un petó ben gran!! i un de la Mar, muaaaaaa!!

14 mesos a Andorra

Quina millor manera de celebrar que ja tenim 14 mesos que fent una petit escapadeta al país dels pirineus. Doncs hem estat tres dies a Andorra amb els avis i hem aprofitat per canviar la platja per la muntanya. Ens ho hem passat d'allò mes bé i gràcies als avis he pogut desconnectar una estoneta de mami i anar de compres, ;).

El més xulo però ha estat anar a Naturlandia al parc d'animals (gratuït per els menors), que us el recomano al 100%.  Tot i que els animals estan tancats, no dona la sensació que estiguin gens malament, estan en el seu hàbitat natural i molt i molt ben cuidats. A més hi treballen uns nois encantadors que estan disposats a explicar tot el que se'ls i demana i es nota que estan enamorats del que fan. Á més ens van dir que només hi han animals del territori que no i posaran ni cap tigre ni cap elefant perquè no és el seu lloc.

La Mar va poder tocar els porcs senglars, les gallines, els xais i veure de molt a prop la família dels ossos dels Pirineus, una camada de 6 llops de poc mes de 6 mesos, Daines... 

I finalment el cap de setmana hem dormit a la furgo amb la Joanna per poder acompanyar el papa a un dels seus concerts, aquesta vegada a Camprodon. Per qui no ho sàpiga toca amb el grup Blue Duck i són una canya, cada dia tenen més èxit. 

14 mesos, això vol dir començar a fer les primeres passes sense acabar de deixar-se anar del tot. Però a dins l'aigua si que es deixa anar i neda ja com un peix, es capaç de nedar mes de tres metres sola.

I pel que fa al menjar menja com una llima, de moment encara li agrada tot i si ho pot agafar ella millor que millor. 

I el mes nou d'aquest mes primers dies a la llar d'infants ballmanetes. I tot i que a la primera setmana li va costar un xic s'ha adaptat força ràpid i a contra pronòstic. Tothom ens deia que després d'un any d'estar amb mi seria molt complicat i tot i que els primers dies va plorar un xic, no ha estat traumàtic ni molt menys. Per mi una mica de descans que ja em tocava també i no se m'ha fet gens difícil crec que ja era el moment i podré fer l’adaptació al nostre ritme ens ha anat prefecte. Té la Clara de mestra és una molt bona educadora i la Mar n'està encantada.

I ja per acabar lo bé que s'ho ha passat amb la germaneta Joanna, quan la veu no necessita res més li cau la baba. Aquest mes la trobarem a faltar.

13 mesos

I una altre vegada amb un xic de retard però és que em passen els dies volant i no tinc ni temps d'escriure.

Aquests mes ens han sortit dos dents de dalt i per això un dia va tenir unes dècimes de febre, pensàreu cal que escrigui això?, doncs si perquè és la segona vegada que té un xic de febre amb tretze mesos. Hem tingut la sort de tenir una nena molt sana (toquem fusta) i que només s'ha posat malalta una vegada. Ja veurem ara quan comenci a la llar.

Aquests dies hem estat fent un munt de coses i sobretot a l'aigua, ja sabeu que li agrada molt i amb aquesta calor no es pot fer gaire res més. Ha nedat al mar i a la piscina un munt de vegades i tot i que cada vegada costa mes que s'aguanti sola encara ho continua fent. El que passa es que cada dia té més ganes de jugar i clar això fa que es giri i que no aguanti tant sola. 

També juga molt amb la Joanna li encanta tenir-la a casa i esta súper enamorada de la seva germaneta. Si hi ha Joanna no cal que hi hagi mama, jiji. 

L'Elsa ens va fer arribar les fotos que li va fer amb en 7 ja veureu que xules que són.

I ja per acabar aquest mes he fet un munt de coses sola i tot gràcies a l'ajuda del papi Xavi i els avis. Tornada a la feina, curs EP! L'escola parla, aquatló de l'Escala i varis sopars i festes entre elles la que més il·lusió em va fer els 25 anys de la ZER Tramuntana.

 La Mar nedant soleta a la piscina de l'Armentera.

Viatge amb el creuer Marenostrum a Cadaqués, (ens va tocar un sorteig al facebook), genial i totalment recomenable

Primer selfi amb la família a Banyoles (gràcies avis, iaia i àvia per la vostra ajuda sempre que ho necessitem)